Algun aplaudiment per als professors?

La imatge dels veïns de Barcelona aplaudint espontàniament els Mossos d’Esquadra és genial. Més encara després d’uns anys en què el paper d’aquest cos policial ha estat molt qüestionat arran de casos que fan pudoreta, les coses com siguen. Ara, però, la societat s’ha tret el barret perquè, certament, s’ho han currat i és l’orgull […]

I ara, què?

Amb l’arribada de l’estiu els pobles es posen en marxa. L’oferta es dispara i pareix que no hi haja ni un sol cap de setmana sense cap compromís a què acudir: festivals de música, berbenes, festivitats de sants i marededéus, sopars populars i firetes d’estiu, les quals pareix que hagen de convertir-se en la gallina […]

No calia

  Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el […]

Els Dolors de Biar

M’ha entusiasmat l’article que Sergi Gómez i Soler ha publicat al seu fantàstic blog al voltant del Dia dels Dolors a Biar. Tot i que ell a mi no em coneix, jo a ell sí. El vaig conèixer fa un grapat d’anys en un seminari organitzat per la Universitat d’Alacant a la Seu Universitària de […]

El tapís de palau

Els súbdits del Reino de España hem d’estar orgullosos de sa majestat Felipe VI. El xic ho ha intentat per activa i per passiva, dues rondes de contactes amb els partits polítics a fi de trobar una solució, posar fil a l’agulla i aconseguir un govern que governe d’una per totes. Com diria el dandy […]

El conte de quan vaig perdre el mòbil

Havia anat a jugar a futbol com quasi tots els dissabtes. La Laura voldria que en comptes de córrer darrere una pilota ho fera al seu costat, però córrer m’avorreix solemnement, molt més si ho has de fer entre semàfors, pol·lució i hipsters del córrer. Barcelona és un femer de pijos del córrer que quan […]

El bibliotecari de Biar

No recorde la biblioteca sense Ricardo, i ara que ho pense, diria fins i tot que formava part dels murs, els patis i les xicotetes finestres del Convent. Des de ben menuts acostumàvem a anar a la Biblioteca Municipal a fer deures, un sa costum que els xiquets no sé si encara sovintegen. Primer, a […]

Llibres de text i algun consell

  L’últim claustre del curs passat va ser molt divertit. La directora es jubilava i calia un nou director per al curs vinent, encara que fóra de forma transitòria. Després d’uns quants tripijocs de la Conselleria i la mateixa direcció del centre, es va nomenar un hereu continuista, professor de cicles formatius. La gràcia de […]

Hora de reflexionar

Hi ha certes coses en la vida democràtica d’un país molt inútils en el sentit literal de l’adjectiu. Fins i tot, m’atreviria a dir que a l’Estat Espanyol, al País Valencià i a molts dels nostres pobles la “vida democràtica” entesa com una actitud quotidiana ni existeix: la democràcia que “patim” es limita a omplir […]

El tramvia groc

El tramvia groc podria haver-se dit El tren del Xitxarra, El mas del Pontarró, La rambla dels molins, La bassa Ginesperes o tants d’altres racons de Biar, o de qualsevol poble valencià, que han deixat d’existir però que viuen encara en “l’ample palau de la memòria”. L’última obra de Joan Francesc Mira és un monument […]

Biar, joguet sexual

A Biar s’ha desfermat la indignació. I mira que hi ha coses per a indignar-se, com les cues interminables per a aconseguir una cadira que permeta veure l’Entrà i el band a traïció de l’Alcaldia, com l’apagada literal del barri de sant Roc, el preu de la pólvora o els jòvens que viuen fora i […]

“Ca macu té ca se al butà!

Ahir em vaig quedar astorat quan intentava discernir quin era el significat de la nova samarreta sobiranista que David Fernàndez lluïa al Parlament de Catalunya este dijous. Es veu que uns jòvens de Barcelona han ideat una nova samarreta de caire independentista amb la que pretenen fer dinerets. Té el seu mèrit, si els catalans […]

Hòmens, vertebrats i mamífers

Algun dia la humanitat haurà de fer un monument al ratolí. De tots és sabut la versatilitat d’este xicotet rosegador per a sacrificar-se en assajos de noves medicines, tractaments de tota classe, transplantaments d’òrgans i tota mena d’estudis clínics en pro de la ciència i el futur de l’ésser humà. En canvi, eixe servil animaló, […]

Cant de sirenes?

Confessaré que fins ben poc –unes setmanes- no sabia qui era Pablo Iglesias. Havia escoltat parlar d’ell, al vol, com qui escolta voltejar de lluny, i sense voler el subconscient em projectava la memòria del llegendari i insigne fundador del PSOE i de la UGT. No acabava d’entendre esta connexió ni tampoc en tenia ganes. […]