No calia

Fotografia presa del compte oficial de Facebook d’El Numeret. Entrada 2015

 

Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el to; qui em coneix sabrà captar el que diré.

Efectivament, enguany el Numeret ha fet el numeret. D’això va, de sorprendre i aportar una cosa diferent a les desfilades de moros i cristians. Tots els anys, els festers, el poble en general i els visitants esperen el pas del Numeret perquè saben que donarà a la festa el que els vestits i els lluentons no poden: teatralitat i historicisme, tot i que a voltes el rigor històric ha estat ben escàs, però això en les nostres festes importa ben poc. El Numeret, des de fa més de 60 anys ha bocabadat tot el món i s’ha consolidat com un element important en l’Entrada de Biar. D’això hem estat ben orgullosos els Moros Vells, comparsa a la que pertany la gent que conforma el Numeret; de fet, la majoria de xiquets de la comparsa hem passat pel Numeret amb poca o molta fortuna i amb millor o pitjor record. Tot i amb tot, ens l’hem fet nostre.

Justament per això, perquè el Numeret el sentim com a patrimoni de la festa ens ha dolgut moltíssim la representació –si és que es pot dir així– que van dur a terme en l’última Entrada el passat 10 de maig i a partir de la qual alguns mitjans de comunicació fastigosos i de poca credibilitat periodística han volgut fer sang i fetge del poble. La història del Numeret s’ha caracteritzat per la representació de moments històrics del passat musulmà a Biar o a l’Al-Andalus. Durant mesos, els membres del Numeret preparaven i construïen amb il·lusió i esforç tota mena d’artefactes i representacions: catapultes, màquines de tortura, campanes històriques, portes de llegenda i ho adobaven tot amb indumentàries adients i un gran treball de maquillatge. El resultat sempre ha estat espectacular. Però enguany la cosa ha canviat. No sabem per què però enguany tot això ha donat pas a una plataforma –fins ací la part tècnica– plena d’hòmens amb gel·laba (més una dona disfressada d’home) salivant i extasiant-se amb el ball d’una stripper que es feia passar sense aconseguir-ho per una ballarina de dansa del ventre. La ballarina, que anava vestida per a l’ocasió, va esperar a estar davant la tribuna d’autoritats per desfer-se de la peça de roba superior i va deixar anar els pits. Desconec si volien provocar, però van triar el millor lloc per fer-ho. De totes formes, jo que sóc un assidu a la provocació i que m’agrada caminar per la corda fluixa, crec que el problema no van ser els pits, sinó que van anar errats en les formes.

Senzillament, van cometre un error de càlcul. Van cometre l’error de no tindre en compte que la dansa del ventre és un ball molt digne, que hi ha escoles i professionals que s’hi dediquen i que en cap cas el ball està ideat perquè els homes es comporten com ho faria el mateix Torrente. La dansa del ventre és un art, ens agrade o no. Van cometre l’error de contractar una stripper en lloc d’una professional de la dansa del ventre; segurament els i les strippers tindran el seu què, però em fa l’efecte que les nostres festes no són el seu hàbitat natural. Així, la impressió general és que l’objectiu no era exhibir la dansa del ventre, sinó els pits i els moviments erotitzants d’una stripper.

Algú dirà que és una qüestió de gustos, però no ho és. Amb la que està caient, amb el masclisme cultural en què viu la nostra societat, no es pot considerar qüestió de gustos la deshumanització de la dona en un objecte sexual per a l’home. I si encara es vol parlar de representació històrica, caldria veure si a l’hora de “representar” un moment històric cal un abraonament tan ostentós i jocós com el que vam veure l’altre dia dels hòmens davant la dona. El teatre és el teatre; la burrera és una altra cosa. Caldria veure també si en la societat de l’Al-Andalus tenien cabuda estos comportaments, perquè no estic segur que la trempera dels “clubs nocturns” actuals tinga el seu origen en aquella època.

S’ha arribat a dir que el debat és hipòcrita perquè a Biar, com a molts llocs, ja s’han viscut moments que podríem considerar no massa ètics i ningú ha dit res. Però per sort, el progrés ens ajuda a millorar com a humans i els erros de temps enrere han de servir necessàriament per a créixer. És per això que la dona, almenys a Biar, ja participa de forma natural i activa en les festes des de fa un grapat d’anys; a la Mahoma ja no se li rebenta el cap perquè hem entès que seria un acte massa ofensiu per a milions de persones. Anem avançant.

En definitiva, amb l’ajuda de paper i bolígraf i si voleu amb l’ajuda de la Viquipèdia, podrien aparèixer moltíssimes idees i ocurrències més respectuoses i més elegants per a representar que estigueren a l’altura de les circumstàncies; fins i tot, sense demanar massa rigor històric. Algú ja ha demanat que les institucions públiques o les pròpies comparses controlen les representacions dels festers abans que siga massa tard; jo no crec que faça falta crear una KGB festera, confie en la maduració de la societat i en l’educació transversal. No és qüestió ara de parlar de sancions ni reprimendes com ja s’està dient, sinó de convidar als festers perquè a través de la festa, ànima i fonament de la nostra manera de viure com a valencians, continuem millorant la societat que hem arreplegat i que anem llaurant dia a dia.

Espere que estes reflexions siguen ben acollides pels membres del Numeret i que aporten elements sans per al debat. Estic segur que l’experiència i les conclusions d’enguany, siguen les que siguen, ajudaran a millorar els seus espectacles, a enorgullir els Moros Vells i a engrandir les nostres Festes.

 

Anuncis

14 thoughts on “No calia

  1. Suscribo plenamente el contenido del artículo precedente. Soy de Biar, festero activo y observador de sus tradiciones, que estimo. Hay unos componentes en la Fiesta que todos deseamos, de una manera u otra. Esos factores son la diversión, acercarse a la felicidad y expandir los sentimientos, no se han conseguido, ni aproximadamente, con el.”Numeret dels Moros Vells”. Chabacanería pura y dura, falta de decoro, de rigor histórico y como dice el articulista han hecho el “numeret” con minúsculas…
    Tomás Albero.
    mantes de sus fiestas y tradiciones

  2. MOL BONA REFLEXIO…I’HAURA QUE TINDREU HAM CONTER …
    SUPO-SE QUE SE LES ANAT DE LES MANS SENSE DONAR-SE CONTER…

  3. “Caldria veure també si en la societat de l’Al-Andalus tenien cabuda estos comportaments, perquè no estic segur que la trempera dels “clubs nocturns” actuals tinga el seu origen en aquella època.”
    Sergi, saps quí era Zulma? La prostitució era algo normal en Al-Andalus. Es a dir, com a recreació històrica no van desencaminats aquest any en el Numeret. Una altra cosa es que vivim en un temps en el que ensenyar una mamella es més perillós que un AK47. Saps quí era Zulma? Sí, una famosa puta de Al-Andalus.

    • Grácies pel comentar, Pere. No pose en dubte que la prostitució fóra una pràctica més o menys normal a l’Al-Aladalus. El que no em queda clar és que s’haja de recórrer a una stripper per a recrear una faceta més d’una època concreta. Desconeixia qui era la famosa Zulma, però estic segur que Zulmes hi ha hagut en totes les cultures. Què té d’especial, doncs? En qualsevol cas hi ha moltes maneres d’apropar el món de la prostitució i tractar d’explicar en quines condicions han hagut de viure les persones que s’hi dediquen. Segur que es podria haver tocat el tema des d’una altra òptica més edificant. En tot cas, el tema no anava de prostitució, el que es pretenia era reproduir la dansa del ventre (amb una stripper).
      Gràcies pel teu comentari

      • Si nos ceñimos al contexto historico se tiene que tener en cuenta que la cultura musulmana viene de la Indú que ha sido de las mas eróticas e la historia que se conocen. No olvidemos el famoso KAMASUTRA del cual sectores pudorosos de la sociedad todavía se escandaliza. Los mulmanes copiaron el erotismo. Por la época el musulman tenia culturalmente el cometido de satisfacer sexualmente a la mujer en cualquiera de las formas pr encima de su satisfacció personal, con lo cual no era nada machista. Hay que verlo como un acto erótico sin sacarlo del contexto nos guste mas o menos la actuación.

      • No em posaré a discutir aspectes culturals dels musulmans, o fins i tot hindús, perquè seria imprudent atesa la meua ignorància en el tema. Veig que la gent en sap molt més del que m’imaginava.
        El que no em queda clar és el que preteníeu: representar la dansa del ventre o representar un “acte eròtic”. Si volíeu exhibir la dansa del ventre no ho vau aconseguir, i si preteníeu fer un numeret eròtic, tampoc. L’erotisme, crec, va lligat a l’elegància, a la sensualitat i al bon gust; el que vaig vore l’altre dia no tenia cap relació amb una representació de l’home musulmà intentant satisfer les necessitats de la dona, com diu l’Alcorà, sinó que més aviat era la burrera salivant d’un grup de moros vells.
        Compte amb determinar el context ” musulmà”, podem caure en generalitats molt vagues i tòpics. En tot cas, per això estan els experts.

      • Respecte la teua contestació pero esta vegada no la puc compartir.
        Per aixó dic que podrá agradr mes o mens.

      • Faltaria més! Igualment, la reflexió i parlar obertament de les coses peludes sempre és un bon començament. Espere no haver molestat massa la gent del Numeret, a qui els envie una abraçada!

      • Saps que no ens mlesta, i mens saben que ve de gent com tú constructiva i sabuda en temes de festa e historis. Com saps hem tengut comentaris especialment uno que ens ha faltat al respecte del col.lectiu. A eixos ni siquiera entrarem en debat per que no aportatia res a la societat local ni siquiera a la festa, i mes a mes ens posaria a la altura de eixa persona que de ninguna manera desitgem arribar.
        Estos debats desde la contructivitat es un altra forma de fer festa i de seguir millorant tots com a persones cavals que som.

  4. Hola Sergi , no te conozco de nada, además respeto tu posición y NO la comparto.Voy a intentar explicar mi posición y por qué no comparto tu punto de vista. Te recuerdo y tú has hecho mención que los moros y cristianos son una interpretación basada en el pasado y donde cada comparsa se adapta a su epoca cronológica, por lo tanto si nos remontamos a la época de los moros viejos y no voy a entrar en fechas( creo que es irrelevante) la comparsa a la que tú aludes creo que en ningún momento está haciendo apología del machismo, yo me decanto más por la posición contraria, es decir 1- hacer una visión liviana de la posición que tenía la mujer en épocas pasadas, 2- todos sabemos que no olvidar el pasado es una manera de no volver a cometer los mismos errores en el futuro y 3- y último creo que hemos evolucionado muchísimo desde épocas pretéritas hasta el día de hoy .Desde un punto de vista mucho más objetivo, creo que tu postura está fuera de lugar al no está situada en el contexto correcto .
    UN SALUDO

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s