El centre de Shijiazhuang

dsc_0047

Hui he eixit a passejar pel centre. Ací no hi ha allò que se’n diu “nucli històric” perquè, bàsicament Shijiazhuang no té història. És una ciutat de nou milions d’habitants feta en pocs anys, sense massa miraments. És la capital de Hebei, una província que envolta la ciutat de Beijing i on s’amunteguen un gran percentatge de fàbriques i indústries de tot Xina. Per això li diuen la fàbrica de la Xina i és per això que és la zona on més contaminació hi ha.

El centre s’articula al voltant d’un gran parc, el de l’Alliberament. El parc el presideix una gran estàtua de Mao, qui li convé ser estàtua i no revisar el que han fet els seus camarades amb la revolució que va iniciar. El parc és coent, vindria a ser un parc temàtic de la Xina idíl·lica on no falta un llac artifical ple de barquetes a pedals, un karaoke folklòric, racons reservats per al taixí i “artistes” de carrer que fan bombolles de sabó.

A escassos trenta metres n’hi ha un Sturbucks, un McDonalds, grans centres comercials i totes les coses de les quals el capitalisme ha fet bandera. Pobre Mao. No paren de créixer els hotels de luxe i el grans blocs d’edificis que tan agrada a esta gent. A l’esquerra del parc, a uns cinc minuts, s’obre una plaça que dóna accés al Museu de Hebei. La plaça, formigonada, és on els pares porten els xiquets més menuts a passar el cap de setmana. No n’hi ha res especial, només coloms als qui donar de menjar, cavallets de fira i pollets de colors, sí, pollets de colors. Ací n’hi ha per a tots. La vista se te’n va cap amunt (245 metres) en vore l’hotel que hi ha al darrere, el mateix que es convertirà d’ací poc en la meua residència dels caps de setmana. (Això ja ho explicaré un altre dia)

El que m’ha entusiasmat és el mercat de barri que hi ha a uns 100 metres de l’hotel. El contrast és gegantí. Sense deixar de visualitzar la torre pots passejar entre els restaurants del carrer, les cosidores, les castanyeres, els que fan moniatos rostits i aquells que venen bragues, calcetins i auriculars. Al mig del carrer hi ha l’entrada al mercat, és fosc. Del que més n’hi ha són verdures i hortalisses que no sé encara que són, també hi ha carnisseries de fusta, una piscina de peixos, parades on fan pasta fresca, on venen menuts (com no) i unes quantes parades d’espècies. He fet fotos d’alguns llocs i pel que m’ha semblat a la gent li he hagut de fer la mateixa sensació que a nosaltres quan veiem els japonesos i els xinesos fent fotos a tota hora a les nostres ciutats: Què li deuen trobar?

Anuncis

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s