El tapís de palau

rey-con-iglesias

Els súbdits del Reino de España hem d’estar orgullosos de sa majestat Felipe VI. El xic ho ha intentat per activa i per passiva, dues rondes de contactes amb els partits polítics a fi de trobar una solució, posar fil a l’agulla i aconseguir un govern que governe d’una per totes. Com diria el dandy de Botswana, ens omple d’orgull i satisfacció.

Dels encontres, les televisions només han pogut mostrar breus tastets i a mi m’ha cridat molt l’atenció el prefaci de cada encontre. En particular, un senyor abillat de corfolls militars i distincions segurament merescudes, obre i tanca la porta de l’avantsala on el polític i el monarca es troben. El monarca podria obrir la porta ell solet, perquè és el seu palau, i fer passar el polític i s’acabaria el sainet. D’aquesta forma, el militar dels corfolls podria dedicar el seu valuós temps a enllustrar les sabates del rei, a mirar pàgines porno o a conspirar colps d’Estat, però obre i tanca la porta de l’avantsala. Sens dubte, forma part de l’atrezzo de palau, com ho són els preciosos tapissos que evoquen extraordinàries històries d’herois ja passats. N’hi ha un que crida l’atenció pel seu nom: Alexandre abans de partir a la campanya d’Àsia, reparteix les seues riqueses entre els seus amics. una al·legoria de la grandesa, la bondat i la generositat dels borbons, sempre disposats a repartir la riquesa amb els seus súbdits, o amb els seus amics.

A l’epíleg dels encontres sempre passa el mateix. El polític espanyol ix davant de les càmeres i atén les preguntes dels periodistes que volen saber si sa majestat li ha dit alguna cosa d’interessant. Per les respostes dels polítics arribaríem a la conclusió que les converses han navegat per un mar d’intel·lectualitat i afabilitat, trets heretats com tots saben del Dandy de Botswana. Però els polítics no donen pistes i els súbdits s’han de conformar en paraules buides i giragonses dialèctiques. Hi ha un que salva la papereta, el representant de Nueva Canarias comenta que sa majestat li ha demanat que en cas que els seus súbdits hagen de tornar a votar, la campanya electoral hauria de ser menys costosa. Bomba informativa! De tot el que s’ha parlat a palau, l’únic salvable és el caràcter auster i assenyat del rei. El tapís no és només una al·legoria estèril, és un parenostre per als borbons que des de Palau ens aconsellen austeritat perquè es preocupen pel benestar del seu poble.

Ara que ja s’han acabat les converses i que anem a eleccions, el rei ja no rebrà més visites incòmodes ni caldrà passar l’aspiradora al tapís. Podrà dedicar-se a les seues coses, ja se sap, traure la pols de la monarquia, follar com a conills i signar de pròpia mà fotografies seues i de la reina que apareixeran en totes les revistes de festes patronals de tots els pobles del seu amable, bondadós i adormit regne.

Anuncis

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s