Llegenda idiota d’una discussió festera

 

Benvolgut veïnat de Biar, poseu estes paraules en quarantena dins d’un pot i etiqueteu-lo en lletres grosses que diguen «Ironia» o, si voleu, «Idiotaes», però per favor, no vos enfadeu.

La Mare de Déu de Gràcia s’ha enfadat moltíssim. M’han apunyalat pel darrere, li diu a les altres marededeuetes i santets dels voltants. Els explica que, segons els il·lustres i entesos del poble, les festes de moros i cristians sempre s’han celebrat per ella i que si ella per algun motiu celestial desapareguera, ja no se celebrarien. Fins i tot, diu: mireu com em tenen present que ja pot ploure i tronar que a mi m’han d’abaixar al poble el dia 10 encara que els festers es queden sense sopar. Però això eren altres temps, lamenta la verge Gràcia, ara s’han passat les meues andes per on els ha rotat i volen canviar les festes al cap de setmana! Sant Jordi, patró de Banyeres, s’arrapa i escridassa davant d’eixe ultratge; l’altre sant Jordi, el matamoros d’Alcoi, es resigna i adverteix que ell ja ho veia vindre, que les estampetes queden molt bé, però el dineret és el dineret i que a ell li ho diuen o li ho conten? Els empresaris d’Alcoi, sí sí, d’Allllcoi, l’han enviat a pastar i ja han modificat el calendari fester al cap de setmana. Sant Blai riu per no plorar perquè a Bocairent ja els ha passat el mateix.

Gràcia, orgullosa i altiva, es nega a acceptar que en el marquesat de Villagracia això acabe passant i confia amb aquells que s’han arrimat a ella per a menjar i beure tota la vida perquè això no arribe a passar a Biar. Pobra… el que ella no sap és que eixos mateixos són els que han impulsat la modificació del calendari i argumenten que perquè no desapareguen les tradicions, han d’anar canviant. Maleït progrés, esbufega… Ella, immaculada flor, els diria que si tant els interessava salvar les festes ja podrien haver encetat el debat fa molts any, quan generacions senceres han hagut de fugir del poble per a treballar i no han pogut assistir a les festes. Com els castellers, miserables ells, que entre fangars i teules encenien fogueres el 10 de maig perquè eren lluny del poble. I els estudiants, pensa ella, tots aquells que han hagut d’eixir fora del poble? No es mereixen també que els canviàrem les festes? Ara és quan la dolça mare de Gràcia està a punt de rebentar (anava a dir que es posa roja com un titot però ja seria massa insultant per a alguns) i envia a pastar fang als empresaris i mecenes del marededeuisme local: que canvieu les festes per aquella gent que no viu al poble passa, però que ho feu per mantindre obert el negoci és de traca! I ara ja es posa com una foguer plena de llum i fervor: els biaruts, abans que consumidors i productors, són biaruts i estan fets de coses molt més importants que la producció i el benefici d’una empresa durant quatre dies. Si a més de les reformes laborals a què els sotmeten, si a més de les retallades de sou, de fotre la seua conciliació familiar, de condicionar-los la jubilació i de les condicions que en moltes ocasions se’ls fa treballar, els llevem els quatre dies de festes que tenen, no vingueu a posar-me un ciri que vos el ficaré per allà on ixen els pets.

Deixe la Mare de Déu estar perquè si no alguns direu que sempre tinc els beatos en el punt de mira. Mireu, espere que hi haja un referèndum (encara no és delicte usar esta paraula) i tots puguem dir què pensem. Però demane a les autoritats locals un debat obert on tot el poble puga expressar opinions i pose damunt la taula els seus arguments. Jo, de moment, crec que votaré en blanc perquè no sé si canviar la festa és progressisme o realment el que fem és acontentar als grans empresaris perquè no paren les màquines. A qui beneficia realment el canvi? Segurament hi ha molts punts d’anàlisi interessants que no se m’han passat pel cap i m’agradaria escoltar-los.

*Demane perdó per qui s’haja pogut sentir ofès. La Mare de Déu segur que no m’ho té en compte.

Anuncis

4 thoughts on “Llegenda idiota d’una discussió festera

  1. Totalmente de acuerdo Sergi, creo que tu relato está en boca de todos los que somos y nos sentimos “biaruts”. Hay que tratar este tema desde todos los ángulos, bien tratado, permitiendo todas las propuestas posibles y valorando no solo el interés económico. Las tradiciones no se pueden cambiar porque ahora gobierne unos u otros, hay que ser mucho más respetuosos con ellas y, si al final hay que modificar (dícese ahora actualizar) algo hay que hacerlo desde un amplio razonamiento, no desde una simple mayoría.
    (Perdón por no saber escribir en biarut)

    • Blas, crec que qui està per canviar les dates també se sent igualment “biarut”; no es tracta de sentir-se més o menys biarut. Tampoc va la cosa dels polítics de torn, els que n’hi ha ara fan bé d’escoltar un debat i posar-lo damunt la taula, faltaria més.
      Ara el que cal és encetar un debat amb totes les parts afectades i atendre arguments; només quan estem ben informats i contrastats som lliures de prendre les bones decisions.
      Jo, per això, encara no ho tinc clar.
      T’agraïsc la col·labroació!
      Salut!

  2. Em pareixeria fabulós que es canviaren les dates de les festes de Maig per a que una part dels Biaruts no és veguen obligats a pedreseles per raons de faena o estudis.

    També em pareixería genial que els comerços i empresaris és vegueren afavorits per aquestes mesures, i en cap cas dubtaria del meu vot a un referèndum sobre aquesta qüestió pel simple fet d’especular si realment es canvia la festa “per el poble” o “per a que els empresaris no paren les màquines”.

    Si tots ixim afavorits, millor que millor.

    Salutacions Sergi

    • Benvolgut Biarut Collonut (coses de l’anonimat…),
      en primer lloc, t’agraïsc el comentari. La proposta win-win pareix desitjable, i no la descarte. Ara bé, al poble fa massa anys que ens trenquem el cap per trobar una solució a la situació econòmica i a la fugida de personal jove. Diguem-ho clar, Biar no té futur (si les coses no canvien). Encara no hem encertat la tecla que revife l’economia local i que puga retindre la gent formada al poble, però creiem que canviant les festes i fent una fireta del comerç local a l’any la cosa canviarà. Tot ajuda, clar està, però el poble el que necessita són plantejaments a llarg termini, plans de futur, vaja. Un pla de desenvolupament integral i estratègic perquè tinguem clar quina mena de poble volem: un d’industrial (com canta nostàlgicament el nostre himne), un de turístic? No tinc la solució, però estic segur que canviar les festes de maig al cap de setmana no solucionarà, ni de bon tros, el desgavell que tenim.
      Una abraçà!

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s