Llibres de text i algun consell

 

L’últim claustre del curs passat va ser molt divertit. La directora es jubilava i calia un nou director per al curs vinent, encara que fóra de forma transitòria. Després d’uns quants tripijocs de la Conselleria i la mateixa direcció del centre, es va nomenar un hereu continuista, professor de cicles formatius. La gràcia de tot això, que ja de per si en té molta, va ser el pronunciament del nou director, que entre altres carències notòries al primer colp d’ull, tenia la de no saber expressar-se, (recordeu, director d’un centre educatiu!) Jo no sabia on ficar-me de la vergonya aliena que passava, i agafat com podia de l’última taula de la sala on érem tot el professorat vaig haver d’escoltar això: “jo no he treballat mai a l’ESO, però tinc dos fill que han fet l’ESO i alguna cosa en sé“. Al sendemà, esmorzant, una bona companya se’n fotia i feia una altra comparació, esta volta més encertada: “Tinc dos peus i no sóc podòloga…

En fi, la majoria de pares que teniu fills (per això sou pares) dicteu sentència sobre com hauria de ser l’ensenyament de la vostra descendència. Teniu tot el dret a fer-ho. A més, és recomanable que els primogènits es preocupen pel model educatiu dels seus fills i participen en la seua vida acadèmica, sembla una obvietat però els professors trobem a faltar moltíssim les famílies en moments vitals per als xiquets. Això per una banda.

Però, ai mare! Un es posa les mans al cap quan escolta parlar de pedagogia als pares i mares mentre llegeixen el Marca, l’Sport i la Lecturas: que si massa deures, que si l’anglès és molt més important que la música, que si l’horari partit perjudica el sa creixement de la seua princesa, que si aquell professor és una monà o que si és una ruïna la quantitat de diners que demana el xiquet per a comprar llibres de lectura.

Un, que l’han pujat amb roba de sa germana major i que passava els últims dies d’agost esborrant els llibres de segona mà que heretava de coneguts caritatius, no entén com un xiquet de dotze anys pot estrenar cada any unes vambes de 120€, dur un mòbil de 400€, col·leccionar equipatges del Barça i haver de discutir amb son pare perquè li compre una novel·la a la papereria del poble que val 12€ perquè així li ho han demanat al col·le. No és una exageració típica del meu discurs, és una trista constatació.

L’altra cara de la moneda és, certament, la quantitat de diners que una família necessita per a començar el curs dels seus fills: llibres, 250€ per cap, motxilla de les Monsters Hihg, estoig de les Monsters Hihg, plumier (com deia ma mare) de les Monsters Hihg, etc. I, l’últim crit en la moda dels centres escolars, recepta dels mestres per a comprar el material: llibretes de luxe, bolígrafs excepcionals, gomes d’aquella marca i llapis d’aquella altra que fan tan de goig. I el més greu, els pares i les mares, zelosos de l’educació del seu fill, paguen la factureta sense fer massa preguntes. Euro amunt o avall, vora 350€ cada setembre.

Parlem dels llibres. Crec que els llibres de text , tal i com està muntada la paradeta,  són un negoci i un xantatge. Jo anime a tots els pares i mares, almenys els de Biar, que porteu els vostres fills el primer dia d’escola sense llibres de text, amb una carpeta plena de fulls i un estoig ple de llapis de colors i bolígrafs de propaganda. Creieu-me, no és una qüestió dels bancs de llibres, de la reutilització, de l’abaratiment dels llibres o de les beques que puguen arribar; és una qüestió purament pedagògica que el centre s’ha de fer mirar. Els llibres de text no s’han de criminalitzar, aprofiten i molt en una classe, però és una estafa fer comprar cada any a les famílies llibres només pel fet que els departaments i el professorat no volen escalfar-se el cap cada dia. Jo faig de professor, i el llibre, la major part del temps, em servix per a fer-me aire. M’agrada fer-me les meues classes, m’agrada escoltar els xiquets i que ells decidisquen què volen aprendre. Aprofite eixos llibres per a treure alguna activitat, bones idees que els autors sempre proposen, hi ha coses molt interessants; però, sobretot, m’agrada que manipulen altres llibres a la biblioteca, m’agrada que aprenguen a aprendre a buscar informació a Internet, a saber treure tot el suc possible a les noves tecnologies; treballem per xicotets projectes que els plantege i, al final del curs, fem balanç del que ha pagat la pena i el que no. Com veieu, és possible.

Vos recomane que demaneu una assemblea oberta amb els pares i mares, AMPA, professors, direcció, regidor, alcalde i llibreters per a parlar de pedagogia i trobar una forma més honesta i més creïble de gestionar el material didàctic i escolar. També vos recomane que no només vos poseu en peu de guerra quan es tracta de la butxaca, hi ha moltes formes d’implicar-se en la vida acadèmica dels vostres fills i segur que ells i els docents ho sabran agrair. I com a recomanació final, llanceu a la brossa tots els llibrets d’estiu per a aprendre a llegir i a escriure, aneu a la biblioteca amb els vostres fills i feu el favor de llegir. En el cau de conills, el que fan els pares, fan els fills.

Anuncis

2 thoughts on “Llibres de text i algun consell

  1. Que poc m’agradava esborrar, jo sempre em rebelava dient “el vull nou!!” Però la màgia de trobar-me dibuixets sexuals per les fulles i diàlegs inventats entre personatges del llibre …això amenitzava qualsevol classe.

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s