Hora de reflexionar

logotipo-ppcv-populares

Hi ha certes coses en la vida democràtica d’un país molt inútils en el sentit literal de l’adjectiu. Fins i tot, m’atreviria a dir que a l’Estat Espanyol, al País Valencià i a molts dels nostres pobles la “vida democràtica” entesa com una actitud quotidiana ni existeix: la democràcia que “patim” es limita a omplir una urna cada quatre anys perquè els polítics se senten legitimats per a fer el que els done la gana, i ací no caldrà entrar en detalls, ja els coneixem sobradament. I en canvi, tot i eixos pobres nivells de democràcia, continuem votant en major o menor mesura.

Deixeu-me que em pose a pensar ara que s’apropa eixe gran dia que tots anomenen de “reflexió”.  Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –òrgan creat per Zaplana per combatre el catalanisme i últimament condemnat a l’ostracisme pels creuats de la gavina pepera–  reflexionar vol dir Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la. 

Déu meu! Si en este país dels valencians les coses es reflexionaren, mai haguérem suportat vint anys de Partit Popular. Per això, el dia de reflexió, almenys fins ara, ha estat inútil. No es reflexiona perquè la gran majoria de votants ja tenen determinat el vot en la partida de naixement, en l’ADN familiar o en el testament ideològic que es traspassa de pares a fills. L’adscripció a una formació política o a una altra no és una qüestió de reflexió, sinó de filiació. Ser del PP és com ser del Barça o el Reial Madrid, o si m’apureu, és com ser Moro Vell o Blanquet: es duu a la sang, a la pell i a les vísceres, no es Reflexiona, no es Reconsidera, s’és i prou.

A Biar, tots coneixem gent de bona fe, tots tenim amics i familiars a qui estimem que continuaran votant el Partit Popular. Ho faran perquè molt poques voltes les persones ens mirem a l’espill i ens posem a pensar. S’ha de reconèixer que és més còmode no entrar en conflicte amb un mateix perquè és un procés dolorós i molest: reflexionar  cansa. Es vota al PP per inèrcia, perquè són dels meus, em representen, van ben vestits, són la imatge de l’èxit i totes eixes coses amb què ens emmirallem les persones.

Però, com es possible que la classe treballadora continue votant un partit que s’ha encarregat de desmantellar l’estat de benestar que havíem creat entre tots? Com és possible que en estes eleccions el PP encara rondarà el 35% dels vots al País Valencià quan tots coneixem el saqueig permanent de les arques públiques que han protagonitzat els seus polítics i els seus amics (cas, Gürtel, cas Brugal, Emarsa, Imelsa, Ciudad de la Luz, Fórmula 1, Canal 9, el Papa, Ritaleaks, Aeorport de Castelló, etc, etc, etc.? Com podríem explicar a algú de fora que tot i les taxes d’atur, la privatització dels serveis sanitaris, la deixadesa de l’ensenyament públic, la prohibició de la llei de dependència, la persecució homòfoba, lingüística i cultural i la destrucció del territori encara continuem votant el PP? A mi a voltes m’ho pregunten i no sé què dir.

Com hem arribat a este punt? El Partit Popular aconsegueix la filiació de molta gent (patronal, burgesia, clero, assalariats i nouvinguts) perquè parla des de l’estómac cap a l’estómac –i deixarem a banda la manipulació. Al País Valencià ens han aconseguit vendre la moto amb dos eixos principals.

La primera: som els millors. A quin poble no li agrada que els ho diguen? No tinc cap dubte que els valencians som un gran poble i que, de ben segur, ho podríem ser més. El cas és que mentre ens ho deien, ofrenaven glòries a Madrid i a tots els lladres que van posar la seua cova ací, parafrasejant la mítica cançó d’Al Tall. Van aconseguir que el poble perdonàrem eixos pecats a canvi de regalar-nos les oïdes: som els millors, som els millors. La imatge de l’èxit valencià patrocinada pels grans edeveniments i salpebrada pel memfotisme típic d’este pam de Mediterrani van aplanar una autopista electoral que encara dura. Tot això tenia un preu i ara sabem quin és: els protagonistes d’aquella pel·lícula de fades comencen a entrar a presó –tot i que sense tornar els diners– i a les arques públiques ja no hi ha diners per a pagar els seus deutes ni per a destinar-los a les persones. Això sí, els diners no desapareixen, canvien de mans i tots sabem qui els té.

La segona: l’enemic. El PP ha creat uns quants enemics a qui atacar quan les coses els van mal dades. Normalment sempre són els mateixos: els comunistes, els catalans, els antisistemes o els ecologistes dit així, de forma despectiva. Sense anar més lluny, des de gener el PPCV ha tret a passejar el conflicte lingüístic per a inflamar els ànims antivalencians i aconseguir el vot nacionalista espanyol que tan es prodiga per estes terres. Veneçuela també ha aparegut en campanya i han intentat alinear la ideologia d’esquerres (la de deveres) amb la mala premsa que tenen els hereus de Bolívar. S’han encarregat d’assegurar que són ells, els del polo Lacoste, la garantia del sistema, eixe que ells s’han carregat. I finalment, ataquen els ecologistes perquè per a ells són una lacra per al desenvolupament, tot just ara quan l’economia verda ha de bastir la nova economia productiva dels estats.  Tots són enemics.

Però, així com Roma va caure, el PP, que és molt més cutre que Roma, també caurà. Ho farà perquè als qui ens prometien la terra mítica i una pista d’esquí al costat de l’Aeroport de Castelló, hem passat fam, ens han tirat de casa, hem hagut d’immigrar i hem vist com es tirava gent pel balcó perquè no aguantàvem la situació. Ara jo no és suficient amb ofrenar glòries, embolicar-se amb la senyera i previndre la població que les ordes catalanes i comunistes estan a punt de creuar el Sénia. Ja no cola.

Jo ho tinc tot reflexionat i la prova és tot este patracol: no votaré el PP per tot el mal que han fet a la nostra gent. Anime a tots els biaruts i biarudes a reflexionar, a repensar, a reconsiderar, a mirar-se a l’espill i a pensar que el seu vot pot contribuir a canviar-ho tot, a tornar l’esperança a la gent. Fem entre tots que esta volta el dia de “reflexió” servisca per a alguna cosa i enviem als llibres d’història una etapa negra de la nostra jove, pobra i precària democràcia.

Anuncis

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s