“Ca macu té ca se al butà!

Ahir em vaig quedar astorat quan intentava discernir quin era el significat de la nova samarreta sobiranista que David Fernàndez lluïa al Parlament de Catalunya este dijous. Es veu que uns jòvens de Barcelona han ideat una nova samarreta de caire independentista amb la que pretenen fer dinerets. Té el seu mèrit, si els catalans no aconsegueixen la independència, almenys hauran tret bon partit del marxandatge gràcies a samarretes com esta, polseres, tangues i mil i un accessoris més. Però esta volta ho han fet amb el missatge implícit. Es tracta d’una samarreta negra amb una botella de butà taronja, de les de tota la vida, i un eslògan ben gran que resa: “Vull Butà”. No vull parèixer un beneit, però la primera impressió en vore Fernàndez amb aquella indumentària va ser pensar quina era la causa energètica que havia mogut el líder de les CUP a posar-se aquella samarreta. Quina hauran fet els de Repsol! Quina destrossa hauran comés els de CEPSA! Vaig haver de llegir la notícia que acompanyava la imatge –esta volta la imatge era la notícia– i adonar-me que es tractava d’una samarreta sobiranista, o, si més no, a favor del dret a decidir.

1395936568252

No pretenc criticar el marxandatge ni aquells que volen treure partit econòmic del procés; ja sabem que els catalans tenen bon ull per a estes coses. A més, probablement adquirisca una samarreta d’eixes si m’assegure que és de bon cotó. Però crec que és motiu de reflexió el fet que catalans que no saben pronunciar la llengua de Fabra –Pompeu, clar– o d’Eduard Punset esdevinguen fervorosos sobiranistes i atiadors de la causa independentista. M’explique i després passaré a valorar els fets.

Com es pot comprovar, la forma verbal del present d’indicatiu del verb voler “vull” apareix alineada amb una suposada forma verbal de l’infinitiu del verb “votar”. En aquest cas, la segona forma verbal apareix escrita segons una transcripció fonètica en què el so fricatiu labiodental sonor [v] es transforma en el so oclusiu bilabial sonor [b]. A continuació, la vocal àtona o es tanca en u com és natural als parlars orientals. Finalment, i com  també és general als parlars orientals i nord-occidentals del català, es perd el so ròtic bategant a final de mot, vaja, que no es pronuncia la erre final. Espere que s’entenga este xicotet incís filològic. El que intente explicar és que per a un valencià com jo, flagrant defensor de la discriminació consonàntica de b i v, escoltar “butà” per “votar” és un atac indiscriminat i ferotge al timpà.

Des que faig classes de valencià pel món (Alacant, Biar, Aiora i Barcelona) sempre he explicat el mateix acudit irònic perquè els alumnes entenguen la diferència entre la b i la v. Quan ix el tema, agafe el guix –últimament el retolador digital– i escric a la pissarra la diferència entre una “b alta” i una “v baixa” i dibuixe una b de dos pams i una b de dos centímetres. Heus ací la diferència! Què vol dir baixa? Qui va introduir este concepte a la lingüística i la pedagogia del català? Per a matar-lo. Em sembla normal i natural que en molts parlars catalans el betacisme estiga guanyant la partida a la pronúncia de la v, però que desaparega el so no hauria de voler dir que haja de desaparèixer el nom. Els castellans ho han resolt molt bé des de sempre. A la b li diuen be i a la v li diuen uve. Tinc la teoria, no m’ho he estudiat, que el segon nom té l’origen en la coincidència gràfica que la u i la v han tingut en la tradició manuscrita fins ben entrada l’Època Moderna.  És a dir, per a ells és una u que sona b. No sé per què nosaltres no hem fet el mateix, segurament haguera ajudat a mantindre el so. Com que no promulgaré des d’ací la denominació “uve” en el cas català perquè m’acusarien de traïdor i botifler, continuaré explicant pel món que una cosa és la “be” i una molt diferent la “ve”, ni baixes ni altes ni grosses ni primes: “be” i “ve”.

No cal que em recordeu que els catalans –la majoria, s’entén– fa decennis que van perdre el so fricatiu labiodental sonor, ja ho sé; però deixeu-me que arrufe les celles quan veja eixa perífrasi verbal xopa de suor a les manifestacions sobiranistes a les que tinc costum d’assistir. Però acabaré este pamflet amb positivisme perquè reconec que la cosa almenys té una cara amable: la independència no la faran autors de Canigós ni Odes a la Pàtria, la faran xarnegos, xaves i bledes que amollen sense prejudicis “Ca macu té que se al butà”.

Anuncis

9 thoughts on ““Ca macu té ca se al butà!

  1. Ca macu, Sergi! Tastimuuu!!! :-)))
    Així és, i és que per molt que tot hagi canviat des dels primers Jocs Florals, seguim volent “butà”.
    “Patonàs al nas!” -i entre cometes perquè en realitat a Barcelona tothom em diu, “tu no ets de Barcelona, oi?” :-)))

  2. Doncs jo crec que, igual que hi ha samarretes, adhesius o xapes amb eslògans que només rimen en el català balear, o igual que els catalans del nord fan pancartes dient “sem catalans”, etc.
    Pot haver-hi una smarreta en què hi hagi una gràcia fonètica que només té sentit en català central (ja que, com tu dius, només en català central “votar” i “butà” són paraules homofones).

    Aquí no trobo que s’estigui discriminant cap sector dels parlants del català, simplement és una samarreta que té gràcia entre parlants del català central. És part de la riquesa del català.

    El teu escrit en general m’agrada i l’entenc, el que em fa arrufar el nas és el títol: del teu títol se’n desprèn que és una samarreta per Barcelonins d’aquells com la inefable Sandra Camaca, i és una samarreta que comprenem a la perfecció tots els parlants des de l’empordà, fins a Sitges i més enllà passant per la Catalunya central.

    Salutacions!

    • Núria, agraïsc el teu comentari.
      Tens tota la raó amb tot el que dius; però el meu escrit està escrit en clau d’humor i en cap cas pretenc desprestigiar ningú. No discrimine parlants ni dialectes, faltaria més! Si fera això, qualsevol catalanoparlant podria dir de tot sobre el meu dialecte valencià meridional. Com bé dius, es tracta de la riquesa del català.
      Al capdavall, només era una xicoteta provocació. Un punt de vista molt cínic de la visió d’algú que encara li sobta la no discriminació de la b i la v. Res més greu que això. Tan de bo tots acabem sent betacistes en un país lliure!
      Salutacions!

Deixa un comentari amb el teu nom real

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s